..belgian chocolate..

mica en mica..

2007-02-24T08:53:00.000-08:00

mica en mica.. hem anat forjant amistat, sentiments.. lligams. i ara som altra vegada lluny els uns dels altres, com sempre haviem estat abans. però ja mai més ens sentim sols enmig de l'univers que és europa, perquè sempre hi haurà algú amb qui compartir el somriure i el camí.

després de nou dies viatjant per terres balcàniques i deixant-nos caure per venècia precisament en carnaval, una expedició erasmus va tornar al seu orígen. una de les membres, però, havia d'afanyar-se a recollir i fer maletes, perquè a l'aeroport del Prat, dos dies més tard, l'estarien esperant. de gent a brusel·les, i de barcelona a granollers. però abans, calia posar la cirereta a tots aquests bonics mesos a bèlgica. l'agnès es va encarregar de tot i va preparar un sopar exquisit, mentre els conivdats anaven arribant i escrivint en un coixí les sensacions de veure'ns marxar. és curiós, perquè de tant bonic es feia trist. i és clar... vam acabar plorant :)

l'endemà, de bon matí, un esmorzar de comiat però molts amics. maletes, taxi i una altra vegada l'estació de tren. sobrevolant el mar i les muntanyes, una moreneta plorava i somreia alhora. perquè el sol de gent ha marxat, però tornarà. gràcies per deixar-me brillar amb vosaltres :*

[this time, as an exception 'cause i'm living between two worlds, a translation!]

slowly, we were building friendship, feelings.. hindrances. and now we’re far from each others again, as we had always been before. but now we will never feel again that we’re alone in the middle of this univers that is europe, because there will be always somebody with whome to share the smile and the way.

after nine days abroad travelling in the balcans and being also in venice for the carnival, an erasmus expedition came back to its origin. but one of the members had to hurry to pack her things because in barcelona’s airport, two days after, they would be waiting for her. from gent to brussels, and from barcelona to granollers. but before, she must finish all these wonderful months in belgium. angès did everything and she cooked and delicious dinner, while guests were arriving and writing in a pillow the feelings consequence of our leaving. it’s weird, because was so beautiful that it became sad. and, of course… we cried :)

the day after, from the very morning, a farewell breakfast but lots of friends. suitcases, taxi and again to the station. flying over the sea and mountains, a little brown girl was crying and smiling at the same time. ‘cause gent’s sun has left, but will come back. thank you for let me shine with you :*

c'est fini..

2007-02-14T01:26:00.000-08:00

i això.. després de tants sentiments, tantes emocions, somriures i plors, s'acaba. enmig d'una habitació que comença a buidar-se però que restarà plena de records, les mans tremolen i els ulls es contenen. mica en mica, aquestes persones, aquesta ciutat i aquesta pluja s'han anat fent meus i avui, aquests metres quadrats d'intimitat es van buidant per encabir dins la maleta i el cor.

sentir-se d'enlloc i de tot arreu. sentir-se com una fotografia incompleta, on un pedaç ha quedat fora del marc, però alhora sentir que tornes a les arrels, a la tranquilitat exhaltada, i als bells somriures que t'han acompanyat tan de temps.

us estimo.. als d'aquí i als d'allà*

being mindaugas broga : )

2007-02-02T03:58:00.001-08:00

'cause being Mindaugas Broga is as easy as wear a big smile, lots of good energy, a green T-shirt, and colourful stuff in the arms and hair :)

'cause being Mindaugas Broga is so natural as asking "you know what?" at the beggining of every sentence, as if every thought was a new and exiting dicovery :)

'cause being Mindaugas Broga is as funny as dance like children, jumping and smiling non-stop :)

'cause being Mindaugas Broga is being happy and making happy the ones surrounding you, last tuesday night, in the last party in minda's place, i could feel love everywhere. that love that all of us have shared with him, Mindaugas Broga, little elf from Lithuania.

now, there's only one chance. make bigger the bathroom, 'cause we all want to fit there with you. miss you*

she's only happy in the sun..

2007-01-19T01:29:00.000-08:00

I know you may not want to see me
On your way down from the clouds
Would you hear me if I told you
That my heart is with you now

She's only happy in the sun
She's only happy in the sun

Did you find what you were after?
The pain and the laughter brought you to your knees
But if the sun sets you free, sets you free
You'll be free indeed, Indeed

She's only happy in the sun
She's only happy in the sun

Every time I hear you laughing,
I hear you laughing
It makes me cry
Like the story of life, of your life
Is hello, goodbye

Shes only happy in the sun
Shes only happy in the sun

[Ben Harper]

a Gent, hi ha hagut moltes coses intenses, emocionants, increïbles.. però res com veure sortir el sol, després de mesos de cel gris i plugeta, sense ni un bri de llum. i no una, ni dues, sinó 3 vegades! avui, com que a la tercera va la vençuda, ja no cal que em pessigui més per preguntar-me si és real.. avui, a ple gener i època d'exàmens (fa riure, eh!) ha tornat a sortir el sol :)

ERASMUS(?) STUDENTEN!

2007-01-15T04:16:00.000-08:00

papa, ara entens perquè necessitava l'ordinador.

mama, ara entens perquè una vegada et vaig demanar que em féssis arribar un pot ben gros de cafè.

i és que, ja no som mai més ERASMUS studenten (en dutch) ara, som per sempre més i fins al final del primer semestre.. només i exclusivament "studenten", és a dir, estudiants.

tancats hermèticament en un edifici tipus-hospital, passadissos buits durant setmanes (excepte en hores punta; 12am per dinar, 6pm per sopar), i somnis en anglès després de llegir-ne tantes paraules seguides. ara, és l'hora de sopar en comunitat només per fer vida social, i connectar-se a internet per veure que, si estigués a casa, estaria fent el mateix. estudiar una mica no t'ho treu ningú. i és graciós perquè fa mandra, però a l'hora t'envaeix aquell sentiments de realització personal i de "ara-pringo-però-quina-vida-que-porto-la-resta-de-l'any", que fa que plantejar-te una feina jornada completa en un futur proper, sigui només en llistes de propòsits pel nou/s any/s.

i és que la tornada després de Nadal, ens ha canviat. tornem per acabar (i rematar la feina, ja que "representa" que hem vingut aquí a estudiar). no hi ha viatges ni més d'una birra per nit, i ja ni me'n recordo de com era anar a dormir a les 4 i llevar-se a les 11 (sisi, em feia vergonya dir-ho però ho FEIA) i sortim com la gent normal, els divendres a la nit i només una estoneta.

precisament divendres passat va ser una nit surrealista, ja que després de gairebé dues setmanes a Gent (el retorn o segona part) vam retrobar-nos tots els erasmus (els que no van exclusivament amb espanyols, és a dir, pocs) per l'aniversari d'una italiana, Vittoria, i a la 1, ja no quedava ningú. un ambient més relaxat, però no menys intens, em sembla que serveix per valorar-ho i gaudir-ho d'una altra manera [potser m'estic fent gran].

així que, avui, segon examen (encara me'n quedaran dos més i el d'anglès) i fins la setmana que ve, aprofitaré per llegir i estudiar fins i tot a la laundry, entre rentadora i rentadora. això sí: divendres "festa" :)

nous propòsits..

2007-01-06T09:54:00.000-08:00

diuen que quan comença l'any pots ressetejar una mica la situació, i afrontar-la d'una altra manera, viure-la com tu triis. per això, sovint, la gent ens fem propòsits destinats a canviar una mica la nostra vida ara que comencem alguna cosa nova (si és que aconseguim complir-los)..

jo només me n'he proposat un: perdre els quilets que s'han anat guanyant el titolet de panxeta cervesera (o xocolatera), després d'aquests mesos a bèlgica i dels anteriors a casa (no ho atribuirem tot a l'erasmus, que abans ja m'havia engreixat una mica!)

així que, fa un parell de dies vam anar a dinar al soup lounge i enmig de l'ambient d'estudi que carecteritza darrerament vermeylen (el lloc on visc) i Gent en general, van sorgir les estúpides bromes sobre qualsevol cosa de quan s'uneixen neurones colapsades d'estudiar.

com a la història d'adam i eva, aquesta vegada, una poma va ser-ne el detonant :)

us enyoro, sigueu feliços.. :*

retrobaments erasmus..

2006-12-28T04:16:00.000-08:00

i sisi! després de tants dies separats, d'aquells últims rajos de sol a la platja de Cambrils, dels comiats des del tren, i de les converses interminables sobre els dubtes, pors i emocions de "com serà la nostra vida allà": retrobament!
després dels no-mails de la fafa, dels accidents en bici del marc i la laura, de les especialitats italianes que la su ha tastat durant tot aquest temps, de l'esperit excursionista del jordi per terres nòrdiques, i de la meu conte de fades belga: han tornat a trobar-se naufràgs, xefs, ciclistes i boletes de formatge i xocolata.

i, feliçment, amb una nova càmera sota el braç (per fi!), vam poder immortalitzar el moment. barcelona segueix com sempre, però no podia deixar de fer fotos a qualsevol llumeta de nadal, perquè sisi, tots vam coincidir, que fa vergonya quan els guiris et pregunten si has anat al museu picasso, al parc güell, a la sagrada família i a la casa batlló i t'adones que gairebé ni te'n recordes de com són! així que d'aquí uns dies, retorno a "casa", a Gent, amb milers de fotos.. que s'ha de fer país!

vinguts des d'arreu d'europa i del vallès i baix camp.. [per ordre d'aparició a la foto]: marc-krwma (mollet del vallès-roskilde, dinamarca) recuperat del cop al cap i la dificultat d'escollir els productes alimentaris en danès; susana (bellaterra-lugano, suïssa), amb kilos de xocolata suïssa a la maleta i al cos torna a ser aquí bonica i dolça com sempre; jordi (reus-bergen, noruega), directe des dels 50 dies sense sol; anna (granollers-gent, bèlgica) amb panxeta cervesera; i laura (santa perpètua-toulousse, frança) amb cara de formatge i accent francès d'allò més sensual,..

diria que encara no en vaig tenir prou, de la sessió post-erasmus, d'ahir :) us he enyorat tant!

petons de xocolata, periodistes! (i geògraf, juju)

come back home, sweet home!

2006-12-23T03:09:00.000-08:00

and it's sweeter than ever, because chocolate, cakes, presents, and mum's soups are wherever i go, here at home :)

is exciting and sweet coming back home for christmas when you know you're returning to "your" place, in Gent. again, in a few days.

i'm really happy of being here with my old friends and my old town. now is that period in which you realise that the dream of gent is really fantastic, but it doesn't mean that you're not happy enought in your place, with your people. in fact, i feel that my "normal" life it's great and i like it every moment, so if this changes, i can also change whatever i want, 'cause we're the only ones who can manage our life as we would like :)

missing gent and its people, but living exciting moments here in a town near barcelona.. i'm just looking forward for share a piece of my life with all of you, again!

kisses, hugs and merry christmas from granollers, small place somewhere in catalonia..

see you soon

nina

jungle bell!

2006-12-13T08:05:00.000-08:00

aiaiiiii! després de tants dies sense informació, ara tota una jungla de llocs, moments i sensacions :)

Després del cap de setmana a Des Ardennes, el gran paisatge muntanyenc de la bèlgica més profunda (i francesa), vam tenir un dolç culinari començament de setmana (ens remuntem al 28 de novembre). Com que la Zuzka va ser acollida per la comunitat Vermeylen (aquest és el nom de la residència universitària) vam sopar junts gairebé cada dia durant aquella setmana. La Zuzka ens va cuinar plats eslovacs i jo fins i tot vaig fer arròs amb llet per postre.. si si, les meves habilitats culinaries estan millorant a passos gegants :)

Aquell dissabte haviem d'anar a Liège, una ciutat de la part valona de Bèlgica, però un petit contratemps anomenat mega-ressaca ens va impedir el nostre esperit turístic. El motiu: divendres nit hi va haver una festa a una altra residència a la qual vam haver d'arribar en bici després d'haver tastat una beguda típica belga (jenever). Bé de fet, vam tastar-ne tots els gustos possibles.. no sempre és possible trobar-la a 2 euros cada 5 "shots". Del gust no me'n recordo gaire, però el mal de cap no l'hem oblidat encara. El millor de tot, però, era que la festa a la residència era una festa d'aniversari, però no vaig arribar a trobar-me els nois que feien anys per poder-los felicitar :) i a la tornada.. per fi! l'esperat moment.. 30 minuts sota la pluja en bici, algunes caigudes i fins i tot alguns van haver d'anar a l'hospital, sona fort, però és només una mica de guix al braç, oi quim?

passant pàgina, parlem de dimecres passat, 6 de desembre perquè l'esperit nadalenc va arribar a gent! ja hi ha els avets il·luminats a graslei, el canal principal de la ciutat, i.. al pub on els erasmus anem els dimecres (sisi sona cutre quan no ets erasmus e..) van fer una festa nadalenca perquè un tal sintniklaas (sant nicolau?) ve el 6 de desembre a bèlgica, des d'espanya (que fort!), això no s'ho creuen ni ells! no tinc res més a dir.. només cal que mireu les fotos, el nadal és per tot arreu, jingle bell jingle bell, we wish you a merry christmas i totes aquestes cançons que apreniem a classe d'anglès :S

finalment.. el més recent és que aquest cap de setmana he estat a parís!
montmatre: preciós.
la torre eiffel: una muntanya de ferros disposats adequadament per no caure i per ser vistos des de molts punts de la immensa ciutat.
parís des de la torre eiffel: increible!
el louvre: mona lisa i 34.999 obres més que no vaig entendre.
champs elysées i tot el demés: per perdre's-hi!

i molt aviat.. la TORNADA a casa per nadal, com el turró i les ovelles, cadascuna al seu corral :)

si dic que tinc ganes de veureus.. és ben veritat!

petons i abraçades :)

conquistant "des ardennes"

2006-12-03T13:24:00.000-08:00

una setmana més tard... arriben notícies des de bèlgica, tot i que no són fresquetes com el peix de noruega que pesquen alguns (visiteu al jordi, a bergen) són les últimes fotos que he aconseguit.. aquesta és la dura vida de tenir la càmera de fotos pròpia espatllada i haver de recol·lectar les fotos que fan els demés!

chapter 1. després d'una dura lluita contra l'spanish comunity i d'altres exèrcits per l'obtenció de places pel viatge organitzat per l'ESN (Erasmus Student Network) per anar a Des Ardennes, la setmana passada un contenciós no militar amb integrants respresentants de Turquia, Itàlia, Catalunya i Eslovàquia, van aconseguir fer el cim de la gran muntanya de Bèlgica. Enmig d'aquest país pla com una taula de planxar, hi ha un indret situat a la part francòfona, el qual els belgues més agosarats anomenen muntanya. Sí, muntanya a un turonet de 488 metres d'alçada respecte el nivell del mar, i què espereu.. d'un país que té més regions, governs i llengües que km quadrats? són una mica freaks.. ja ho tenen això..

chapter 2. jo, que em pensava que bèlgica era un país petit i que en una hora et plantaves a tot arreu, quina decepció quan em van dir que el viatge de bus durava 3 hores i en vaig adonar que l'ipod no tenia pila! bé.. això, i que justament la mercè, que era la primera de la llista d'espera (no us podeu imaginar com de flipada estava la gent per aquest viatge!) no va poder venir perquè finalment no va fallar ningú.. així que la decepció era major.. (ai com et vam enyorar, petita!)
però vaja.. a l'arribar ens esperava un tiu de la ESN que és raríssim i que sempre porta damunt unes turques descomunals.. i això va fer esvair totes les pors, ens sentíem com a casa! i com nens petits, en una casa de colònies, 58 erasmus i 8 o 9 belgues organitzadors.. i al arribar divendres al vespre, després de sopar, una festeta amb barra lliure de birra gratis.. aquestes en són les imatges que en deixen contància :)

chapter 3. és difícil de creure, però vaig marxar a dormir la primera.. i em vaig llevar l'última. l'endemà, de bon matí, després d'un complert esmorsar que no es va repetir al dia següent, una bona caminada pels "boscos" i prats de bèlgica.. sorprenentment, feia més calor del que ens pensavem (jo diria que ni recordava el que eren 15 graus!).. després de 5 hores caminant per pla, un turonet i uau.. vistes a quatre vaques i cavalls, si és que això és natura!

chapter 4. aquella nit de dissabte, després d'hores i hores caminant, ens va tocar cuinar, perquè haviem de preparar un dinar internacional (es veu que quan estàs d'erasmus això fa molta gràcia).. vet aquí l'única representació catalana, la lídia de valència i jo, fent ous farcits com els fa la mama, que són ben bons i fàcils de fer. em sembla que algú s'esperava una paella, però si l'arribo a fer jo, hem de trucar al telepizza com a mínim!

ai sisi! la part més divertida.. just acabar de sopar.. una alegre noia de la ESN ens va avisar de les habitacions a les que tocava rentar plats.. atenció.. petrimisteri.. a qui li tocarà rentar plats, pots, paelles, culleres i demés utensilis després que 58 persones dividides en 14 grups hagin cuinat i embrutat? uau.. emocionant e!

voilà! el que veieu a la foto multiplicat per 100 és el que vam fregar, esvandir i eixugar el meu grup: Luca (Itàlia), Ece (Turquia), Anna (Catalunya), al sabó; Bati (Turquia) a l'aixeta per esvandir; Nicolò i Stefano (ambdós Itàlia) als draps per eixugar i l'altra aixeta per desincrustar!

chapter 5. després d'una altra nit de festa adolescent on es van descobrir algunes parelles exòtiques (les noies polaques donen molt de sí), l'endemà.. al bus altra vegada! però l'ipod ja funcionava :)

vam anar fins a Dinant, una ciutat dividida per un riu i famosa perquè durant la segona guerra mundial va ser front de batalla.. i per fi! va sortir el sol en aquest maleït cel gris i fosc! mmm..

i això és el meravellos mitjà de transport que et porta des de la ciutat a la muralla.. una preciosa peixera on hi caben 17 persones segons el cartellet, però no 17 erasmus cruspidora compulsius de xocolata i birra..

i vet aquí quan tots ens pensavem que l'stefano, que té vèrtig, veuria aquesta imatge i cauria rodó a terra.. no va passar.. quin cap de setmana més poc emocionant! [és una altra manera de dir, uau com mola! increible! iuhu, vull repetir! i totes aquestes parides que els erasmus posen als blogs o els no erasmus posen als fotologs quan han anat de festa o de viatge]

bonic, eh? :)

thank's "brother"

2006-11-30T09:24:00.000-08:00

there was a lot to share with you..
we have shared most of our belgian live..
but still..
there's still a lot to live together :)

thank you for dancing on tuesday night.. i just wish you'll be always this way..
thank's for being my neigbhour, my friend.. and my (our) brother!

:)

friends friends firends!

2006-11-23T06:11:00.000-08:00

com al vell anunci dels donetes.. els primers dies, a Gent et surten amics per tot arreu.. però és una mica més tard, quan comences a compartir moments especialment amb algunes persones..

amb totes les que hi ha en aquesta foto, he viscut (estic vivint i viuré encara una mica més) experiències inoblidables..

serà difícil no enyorar-los..!

potser encara podem preparar un tour per europa.. istanbul, vilnius, valència, barcelona.. però molt em temo que quan torni, estaré arruinada, necessito subvenció.. lalala.. :)

"ara que tinc 20 anys"

2006-11-19T07:46:00.000-08:00

jo ja en tinc un de més. però encara hi ha qui pot cantar aquella b/vella cançó..

"Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força, que no tinc l'ànima morta, i em sento bullir la sang. Ara que em sento capaç de cantar si un altre canta. [...] A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,i al vent que al matí ve a besar-me el rostre. Vull alçar la veu, per una tempesta, per un raig de sol, o pel rossinyol que ha de cantar al vespre.

[...] Ara que tinc vint anys, avui que el cor se m'embala, per un moment d'estimar,o en veure un infant plorar... Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer. Al que et fa patir. Al que vius un dia. Vull plorar amb aquells que es troben tots sols, sense cap amor van passant pel món. Vull alçar la veu, per cantar als homes que han nascut dempeus, que viuen dempeus, i que dempeus moren. Vull i vull i vull cantar. Avui que encara tinc veu. Qui sap si podré demà.

Però avui només tinc vint anys. Avui encara tinc força, i no tinc l'ànima morta, i em sento bullir la sang..."

Per molts anys Quim! Per molts anys contagiant el somriure :)

[sé que t'agradarà la part romanticona i nacionalista de la cançó i el post, així que no et facis el ronso i deixa'm un comentari ben bonic, hihihi]

dancing in the moonlight..

2006-11-16T09:45:00.000-08:00

què bonic va ser ballar, inesperadament al mig d'un dormitori-menjador-cuina, només amb una cançó que ni tan sols recordem.. embriagats de felicitat i sentiments..

després d'haver estat 20 minuts, 20 persones en un lavabo, per celebrar 20 anys d'un somriure turc..

:)

sóc feliç!

2006-11-13T07:53:00.000-08:00

mirar les estrelles i somiar..

personetes que fa uns mesos desconeixia ara omplen cada dia belga de noves emocions i intensos sentiments que van teixint una xarxa de somriures com el de la fotografia..

serà impossible de desfer-la així com així.. alguna cosa està bullint dins meu.. és tan bonic viure!

compartir és estimar, sempre i a tot arreu :)

mil gràcies o granollerins a Gent (II part)

2006-11-05T09:11:00.000-08:00

Gràcies per ser-hi, per somriure, per fer-me riure, per entendre-ho, per anar en bici encara que el seient causés algunes petites molèsties (jiji xavi), per caminar sota la pluja amb mi, per passar una nit a Brusel·les a la intempèrie, per fer-vos amics dels negritos gais de la ciutat, per buscar al mapa d'on són els negritos gais, per comprar-vos gorros i bufandes en comptes de robar-los, per parlar en anglès, per demanar cerveses que ni els cambrers coneixen, per no entendre els jocs de sobretaula, per beure birra sense parar, per pagar l'últim sopar (tots em van donar les gràcies per vosaltres!), per passar-vos hores al supermercat amb mi, per portar-me kilos de fuet, per explicar-me batalletes granollerines, per adaptar-vos al nou clima, per robar-me carmels, per dormir amb mi, per parlar català, per parlar de política, per fer-vos fotos a Catalonie straat, per portar-me panellets... però sobretot, per recordar-me que hi sou i que hi sereu quan torni...

gràcies!

:)

30 october, Ben Harper's come to me..

2006-10-31T12:56:00.000-08:00

Ja ho diuen, que si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma. Fa gairebé un mes que Ben Harper, ídol de masses i de dones, es va deixar caure per Barcelona en la seva gira amb Inocent Criminals per Europa. Però és clar, jo ja era aquí, en aquesta ciutat d'estudiants, cervesa i xocolata de la part flamenca de Bèlgica. Abans de venir, ja havia assumit que em perdria el concert de Barcelona un cop més (és la tercera vegada que hi va com a mínim..) PERÒ, a vegades el però és bo.. el que jo encara no sabia.. és que també faria una aparició estelar a l'estimada Belgique! Així que ahir vaig gaudir d'una de les millors nits musicals de la història.. i d'un home agraït, estimat, i que fa posar la pell de gallina a un auditori sencer, només amb aquesta càlida veu.

Va ser una llàstima que fés tantíssima calor, que l'home del meu costat caigués rodó a terra, que no em sabés les cançons del seu últim disc, que fés fred i hagués de carregar la motxilla i la jaqueta, que arribéssim tan tard a Brusel·les que no veiessim res de la ciutat, que haguéssim de pagar el tramvia (el Minda tenia por d'haver de pagar la multa), i sobretot, va ser una llàstima que no toqués "sexual healing", "when she belives", "glory&consecuence"... però.. PERÒ: va ser increiblement genial!

quin home! a california les nous i els homes són tots així?

:)

20 + 1

2006-10-29T08:18:00.000-08:00

ous + ceba + patates + sal = truita
truita + pa amb tomàquet = sopar
sopar + aniversari = nyam nyam

res de tot això hagués estat el mateix sense els somriures que van acompanyar aquella nit..

dia 23, vint-i-tres vinguts d'arreu, per celebrar-ho.. va ser diferent, extrany, relaxat, però especial i bonic :)

gràcies per ser-hi [als que hi ereu, i als que us en vau recordar]

no estàs sol..

2006-10-25T03:14:00.000-07:00

to make you realise you're not alone, that there's a lot further away your thoughts, your little city, your burning country, faces that you already know, and your world.. to make you realise that you're not alone wherever you are, that you are sharing the same sky even if you come from far away..

per fer-te veure que no estàs sol, que hi ha molt més enllà dels teus pensaments, de la teva petita ciutat, del teu país en flames, de les cares que ja coneixes, del teu món.. per fer-te veure que no estàs sol, siguis on siguis, que comparteixes el mateix cel malgrat siguis de tan lluny..

you can spend magic nights on your birthday and finish them relaxed below a streetlamp's light, close to a belgian window :)

pots passar nits màgiques el dia del teu aniversari i acabar-les relaxadament sota la llum d'un fanal, vora una finestra belga :)

de moment és l'única foto que tinc del meu aniversari, perquè no se'n van fer gaires i les haig de buscar entre les càmeres dels demés..

aquests són només alguns dels que van arribar fins al final.. però és que transmeten tanta pau..

:*

gelukkige verjaardag!

2006-10-23T03:31:00.000-07:00

haaaappy birthday! per molts anys.. :) avui que jo en faig 21, n'hi ha que ja n'han celebrat 22 (minda de lithuania, a la foto) o alguns que encara poden gaudir de ser jovenets alguns dies més (su 29 d'octubre, ricard 12 de novembre, mami 23 de novembre, laura 28 de novembre.. perquè veieu que jo també me'n recordo!) ´

avui encara queden hores per celebrar-ho, tant lluny de casa, dels únics que podeu entendre això que escric.. dels que estimo amb tot el meu cor, encara que sembli que a vegades me'n oblido.. us deixo aquestes fotos de la primera de les festes d'aniversari (birthday's week). és divendres passat, l'aniversari d'aquest petit elf de lituània.. una "green party" (tots anem de verd) que ha encetat dies i dies de somriures, amb excursions a La France (Lille) i visites de museu matinals :)

next stop.. aquesta nit, la meva!

abraçades

granollerins a Gent!

2006-10-15T16:14:00.000-07:00

a banda de tota la gent que hi ha a Gent.. (jijiji) aquest cap de setmana han aparegut cares noves pels residents, alhora que cares amigues pels granollerins :)

haig de reconèixer que unes setmanes abans, pensar-hi em feia venir una mica de mandra.. però que ara, m'encanta que hagueu compartit aquesta experiència amb mi.. i a partir d'ara en formeu part :)

cares inoblidables!

paellapaellapaella!

2006-10-09T16:31:00.000-07:00

i a la fi..

una nit gaudint del menjar [i de la companyia belga!] dimecres passat vam sopar a casa del Quim, un català al que havia visitat un amic, un déu de la cuina! l'eudald ens va fer aquesta meravellosa paells, que no era ni tan sols groga, però deliciosa :)

després de pa amb formatge, pasta, arròs i sopes de sobre.. aquesta ni vam gaudir de les gambetes, els llagostins i l'arròs.. de fet, les cares d'emoció ens delaten! la del mig, l'agnès que és per tot arreu.. i la de la dreta, Ellen, una belga realment divertida :)

nyam..!

I'm alive!

2006-10-07T10:28:00.000-07:00

Em disculpo un cop més per no contestar els e-mails i estar una mica aïllada aquests dies.. us penso molt, però a vegades em costa trobar un moment d'intimitat en aquest lloc, sembla que tothom té por a estar sol i no podem deixar d'estar envoltats de gent ni un segon. És una sensació extranya.

Pel que us pregunteu si estic bé, la veritat és que sí.. i pels que em veniu a veure i ja teniu els bitllets.. ostres.. tinc ganes de veureus [i de que em porteu fuet, formatge i altres delícies catalanes]! El que passa és que aquí tot va molt depressa, et lleves una mica tard i ja és migdia, perquè a les 12 o 1 s'ha de dinar, i a la tarda fas quatre coses i ja has de preparar el sopar (a les 7 o les 8) així que després ja és gairebé impossible asseure'm a escriure-us.

El que sí que és cert, és que comença a fer fred i ja cada dia m'agafen més ganes de quedar-me a casa [o zulo] amb una manteta, però aquí és impossible perquè cada dia fa una mica de mal temps i seria estúpid no sortir mai de casa. Sé que ara esteu ansiosos per les peripècies amb bicicleta sota la pluja i demés contratemps, però no patiu, us els explico ben aviat..

Aquesta foto, color sèpia, la va fer l'Agnès el Welcome Day, dimarts passat, quan vam anar a visitar el castell de Gent per segona vegada. Vam repetir, però és que realment val la pena :) Qui s'anima a venir a aquest conte de fades?

una abraçada!

belgian beer, chapter 1

2006-10-01T14:34:00.000-07:00

això és precisament el que provoca la cervesa belga: que ens arruïnem i apareguem en fotos d'aquesta manera!

Jupiler (no Jupiter, tot i que jo també m'ho pensava els primers dies) sembla ser la més famosa i present en qualsevol festeta.. a Bèlgica són tan perfeccionistes amb això de la cervesa (i tan útils) que fins i tot n'han fet un tamany maxi d'un 30% més de quantitat!

a dia d'avui, ja n'he tastat unes quantes, i de moment aquesta és la que reuneix les millors valoracions qualitat/preu/somriures :)

[de vermell, Mercè; al mig, ulls blaus agnès; a la dreta, jo!; tot just divendres nit]

gent a Gent...

2006-09-24T15:50:00.000-07:00

i és veritat.. que quan ets a un lloc estrany, una mica llunyà i amb gent tambés estranya i llunyana t'adones que vivim en una bombolla, on els nostres reptes, pensaments i experiencies es limiten al nostre espai geogràfic.

gent de tots els països a Gent, una bonica ciutat medieval on els belgues mengen patates fregides i xocolata compulsivament :)

Gent és, per ara, tot allò que m'agrada descobrir quan surtu de nit: gent gent i gent.. parlar, parlar i parlar!
la frase d'aquella nit va ser: "you're very talkative", i així és :)
en aquesta foto de la festa de divendres passat d'inauguració del pis d'un català i un italià (no diré els noms perquè no me'n recordo de tots jijiji): turkey, italia, germany and lituania! l'única spanish (i catalan) era jo, que poc usual en aquesta ciutat!

petonets :)

girls from gent :)

2006-09-22T11:53:00.000-07:00

no podia tancar avui sense.. posar noms i cognoms als meus "amics" aquí.. i aquestes preciositats.. són veïnes i companyes d'experiències i sentiments... com podeu veure els meus ulls marrons són els menys comuns, jijiji

a l'esquerra, agnès des de valència; al mig, andrea from eslovaquia; i a la dreta, jo!

petonets

2006-09-22T11:12:00.000-07:00

aiiix! sisisii!

això és Gent! la ciutat de la xocolata, les bicis i els castells medievals :)

com molts de vosaltres deieu.. és realment un conte de fades. la ciutat, no en tinc cap dubte: preciosa!

just avui (divendres 22) he estat visitant el centre, que és així de bonic. tot i això, la foto és del cap de setmana passat, quan els meus pares estaven aquí i la càmera amb les que feiem les fotos encara era de qualitat (ara ja només puc utilitzar la meva que és aquella tan velleta i petitona de fa anys, jijiji)

viure aquí és emocionant, el ritme és trepidant de moment, malgrat que els primers dies no vaig estar-hi gaire còmoda (this is because the building where i live is not so cute!), amb un parell de cosetes de l'ikea (and one hundred of small candles) la cosa ha canviat i ja m'hi sento com a casa! aquí tothom utilitza els llençols blancs de la residència, és a dir, la meva funda nòrdica de bombolletes vermelles, roses i taronjes està causant furor (properament veureu alguna foto del "zulo" on visc, que va ser batejat així al cap de 2 segons d'entrar-hi, ara anomenat "casa meva").

tinc taaaaaantes coses per explicar.. en una setmana he viscut tantes emocions.. (per cert, pels que pensaveu que no faig esport.. estic cultivant els meus bessons i quadríceps amb llargs viatges al centre i al supermarket en bicicleta!)

bé.. som friday evening i avui hi ha festa a casa d'un català i un italià, la nit promet :)

per ara.. només us puc dir, que a part de tot això TAMBÉ us enyoro :)

nina

this is.. belgian chocolate!

2006-09-08T08:00:00.000-07:00

senyores i senyors.. sí! això és el que m'està esperant a l'aeroport de charleroi (brusel·les)... quan arribi comença la meva no-dieta a base de belgian chocolate en totes les seves formes possibles, aquesta és només una d'elles :) el gelaaaaaat!

de fet, tenia intenció de fer una dieta de debò, menjar sa i equilibrat.. ara que cuino jo i per mi, representa que hauria de ser més fàcil.. però em sembla que no vaig triar el millor destí.. el paraís de la xocolata i la cervesa, jujuju

la belgique!

2006-09-06T12:51:00.000-07:00

aquesta pansa de color groc és el país que m'espera la setmana que ve.. jijii aiix! nervis, maletes gegants i targetes sanitària i d'estudiant europees..

:)

nervis: por + emoció

2006-09-05T16:21:00.000-07:00

8 dies pel vol :)