mica en mica..

mica en mica.. hem anat forjant amistat, sentiments.. lligams. i ara som altra vegada lluny els uns dels altres, com sempre haviem estat abans. però ja mai més ens sentim sols enmig de l'univers que és europa, perquè sempre hi haurà algú amb qui compartir el somriure i el camí.

després de nou dies viatjant per terres balcàniques i deixant-nos caure per venècia precisament en carnaval, una expedició erasmus va tornar al seu orígen. una de les membres, però, havia d'afanyar-se a recollir i fer maletes, perquè a l'aeroport del Prat, dos dies més tard, l'estarien esperant. de gent a brusel·les, i de barcelona a granollers. però abans, calia posar la cirereta a tots aquests bonics mesos a bèlgica. l'agnès es va encarregar de tot i va preparar un sopar exquisit, mentre els conivdats anaven arribant i escrivint en un coixí les sensacions de veure'ns marxar. és curiós, perquè de tant bonic es feia trist. i és clar... vam acabar plorant :)

l'endemà, de bon matí, un esmorzar de comiat però molts amics. maletes, taxi i una altra vegada l'estació de tren. sobrevolant el mar i les muntanyes, una moreneta plorava i somreia alhora. perquè el sol de gent ha marxat, però tornarà. gràcies per deixar-me brillar amb vosaltres :*


[this time, as an exception 'cause i'm living between two worlds, a translation!]

slowly, we were building friendship, feelings.. hindrances. and now we’re far from each others again, as we had always been before. but now we will never feel again that we’re alone in the middle of this univers that is europe, because there will be always somebody with whome to share the smile and the way.

after nine days abroad travelling in the balcans and being also in venice for the carnival, an erasmus expedition came back to its origin. but one of the members had to hurry to pack her things because in barcelona’s airport, two days after, they would be waiting for her. from gent to brussels, and from barcelona to granollers. but before, she must finish all these wonderful months in belgium. angès did everything and she cooked and delicious dinner, while guests were arriving and writing in a pillow the feelings consequence of our leaving. it’s weird, because was so beautiful that it became sad. and, of course… we cried :)

the day after, from the very morning, a farewell breakfast but lots of friends. suitcases, taxi and again to the station. flying over the sea and mountains, a little brown girl was crying and smiling at the same time. ‘cause gent’s sun has left, but will come back. thank you for let me shine with you :*

c'est fini..

i això.. després de tants sentiments, tantes emocions, somriures i plors, s'acaba. enmig d'una habitació que comença a buidar-se però que restarà plena de records, les mans tremolen i els ulls es contenen. mica en mica, aquestes persones, aquesta ciutat i aquesta pluja s'han anat fent meus i avui, aquests metres quadrats d'intimitat es van buidant per encabir dins la maleta i el cor.

sentir-se d'enlloc i de tot arreu. sentir-se com una fotografia incompleta, on un pedaç ha quedat fora del marc, però alhora sentir que tornes a les arrels, a la tranquilitat exhaltada, i als bells somriures que t'han acompanyat tan de temps.

us estimo.. als d'aquí i als d'allà*

being mindaugas broga : )

'cause being Mindaugas Broga is as easy as wear a big smile, lots of good energy, a green T-shirt, and colourful stuff in the arms and hair :)

'cause being Mindaugas Broga is so natural as asking "you know what?" at the beggining of every sentence, as if every thought was a new and exiting dicovery :)

'cause being Mindaugas Broga is as funny as dance like children, jumping and smiling non-stop :)

'cause being Mindaugas Broga is being happy and making happy the ones surrounding you, last tuesday night, in the last party in minda's place, i could feel love everywhere. that love that all of us have shared with him, Mindaugas Broga, little elf from Lithuania.

now, there's only one chance. make bigger the bathroom, 'cause we all want to fit there with you. miss you*

she's only happy in the sun..

I know you may not want to see me
On your way down from the clouds
Would you hear me if I told you
That my heart is with you now

She's only happy in the sun
She's only happy in the sun

Did you find what you were after?
The pain and the laughter brought you to your knees
But if the sun sets you free, sets you free
You'll be free indeed, Indeed

She's only happy in the sun
She's only happy in the sun

Every time I hear you laughing,
I hear you laughing
It makes me cry
Like the story of life, of your life
Is hello, goodbye

Shes only happy in the sun
Shes only happy in the sun

[Ben Harper]

a Gent, hi ha hagut moltes coses intenses, emocionants, increïbles.. però res com veure sortir el sol, després de mesos de cel gris i plugeta, sense ni un bri de llum. i no una, ni dues, sinó 3 vegades! avui, com que a la tercera va la vençuda, ja no cal que em pessigui més per preguntar-me si és real.. avui, a ple gener i època d'exàmens (fa riure, eh!) ha tornat a sortir el sol :)

ERASMUS(?) STUDENTEN!

papa, ara entens perquè necessitava l'ordinador.

mama, ara entens perquè una vegada et vaig demanar que em féssis arribar un pot ben gros de cafè.


i és que, ja no som mai més ERASMUS studenten (en dutch) ara, som per sempre més i fins al final del primer semestre.. només i exclusivament "studenten", és a dir, estudiants.

tancats hermèticament en un edifici tipus-hospital, passadissos buits durant setmanes (excepte en hores punta; 12am per dinar, 6pm per sopar), i somnis en anglès després de llegir-ne tantes paraules seguides. ara, és l'hora de sopar en comunitat només per fer vida social, i connectar-se a internet per veure que, si estigués a casa, estaria fent el mateix. estudiar una mica no t'ho treu ningú. i és graciós perquè fa mandra, però a l'hora t'envaeix aquell sentiments de realització personal i de "ara-pringo-però-quina-vida-que-porto-la-resta-de-l'any", que fa que plantejar-te una feina jornada completa en un futur proper, sigui només en llistes de propòsits pel nou/s any/s.

i és que la tornada després de Nadal, ens ha canviat. tornem per acabar (i rematar la feina, ja que "representa" que hem vingut aquí a estudiar). no hi ha viatges ni més d'una birra per nit, i ja ni me'n recordo de com era anar a dormir a les 4 i llevar-se a les 11 (sisi, em feia vergonya dir-ho però ho FEIA) i sortim com la gent normal, els divendres a la nit i només una estoneta.

precisament divendres passat va ser una nit surrealista, ja que després de gairebé dues setmanes a Gent (el retorn o segona part) vam retrobar-nos tots els erasmus (els que no van exclusivament amb espanyols, és a dir, pocs) per l'aniversari d'una italiana, Vittoria, i a la 1, ja no quedava ningú. un ambient més relaxat, però no menys intens, em sembla que serveix per valorar-ho i gaudir-ho d'una altra manera [potser m'estic fent gran].

així que, avui, segon examen (encara me'n quedaran dos més i el d'anglès) i fins la setmana que ve, aprofitaré per llegir i estudiar fins i tot a la laundry, entre rentadora i rentadora. això sí: divendres "festa" :)

nous propòsits..

diuen que quan comença l'any pots ressetejar una mica la situació, i afrontar-la d'una altra manera, viure-la com tu triis. per això, sovint, la gent ens fem propòsits destinats a canviar una mica la nostra vida ara que comencem alguna cosa nova (si és que aconseguim complir-los)..

jo només me n'he proposat un: perdre els quilets que s'han anat guanyant el titolet de panxeta cervesera (o xocolatera), després d'aquests mesos a bèlgica i dels anteriors a casa (no ho atribuirem tot a l'erasmus, que abans ja m'havia engreixat una mica!)

així que, fa un parell de dies vam anar a dinar al soup lounge i enmig de l'ambient d'estudi que carecteritza darrerament vermeylen (el lloc on visc) i Gent en general, van sorgir les estúpides bromes sobre qualsevol cosa de quan s'uneixen neurones colapsades d'estudiar.

com a la història d'adam i eva, aquesta vegada, una poma va ser-ne el detonant :)

us enyoro, sigueu feliços.. :*

retrobaments erasmus..

i sisi! després de tants dies separats, d'aquells últims rajos de sol a la platja de Cambrils, dels comiats des del tren, i de les converses interminables sobre els dubtes, pors i emocions de "com serà la nostra vida allà": retrobament!
després dels no-mails de la fafa, dels accidents en bici del marc i la laura, de les especialitats italianes que la su ha tastat durant tot aquest temps, de l'esperit excursionista del jordi per terres nòrdiques, i de la meu conte de fades belga: han tornat a trobar-se naufràgs, xefs, ciclistes i boletes de formatge i xocolata.

i, feliçment, amb una nova càmera sota el braç (per fi!), vam poder immortalitzar el moment. barcelona segueix com sempre, però no podia deixar de fer fotos a qualsevol llumeta de nadal, perquè sisi, tots vam coincidir, que fa vergonya quan els guiris et pregunten si has anat al museu picasso, al parc güell, a la sagrada família i a la casa batlló i t'adones que gairebé ni te'n recordes de com són! així que d'aquí uns dies, retorno a "casa", a Gent, amb milers de fotos.. que s'ha de fer país!

vinguts des d'arreu d'europa i del vallès i baix camp.. [per ordre d'aparició a la foto]: marc-krwma (mollet del vallès-roskilde, dinamarca) recuperat del cop al cap i la dificultat d'escollir els productes alimentaris en danès; susana (bellaterra-lugano, suïssa), amb kilos de xocolata suïssa a la maleta i al cos torna a ser aquí bonica i dolça com sempre; jordi (reus-bergen, noruega), directe des dels 50 dies sense sol; anna (granollers-gent, bèlgica) amb panxeta cervesera; i laura (santa perpètua-toulousse, frança) amb cara de formatge i accent francès d'allò més sensual,..

diria que encara no en vaig tenir prou, de la sessió post-erasmus, d'ahir :) us he enyorat tant!

petons de xocolata, periodistes! (i geògraf, juju)